Segur que has sentit a parlar de l’ansietat, de la depressió o de l’estrès a les xarxes socials, a les notícies o en el teu entorn. Però, t’has preguntat mai què és la psicopatologia i què estudia exactament?
La psicopatologia és la branca que s’encarrega d’estudiar els trastorns mentals i les alteracions que poden afectar les emocions, els pensaments o el comportament de les persones. El seu objectiu és entendre per què apareixen determinats problemes psicològics, com es manifesten i de quina manera influeixen en la vida quotidiana.
La psicopatologia és molt present en el nostre dia a dia. Gràcies a aquesta disciplina podem comprendre millor situacions relacionades amb l’ansietat, la depressió, els trastorns de la conducta alimentària o algunes dificultats del desenvolupament.
Si t’interessa treballar ajudant persones, ja sigui en l’àmbit social, educatiu o sanitari, conèixer aquesta disciplina et pot oferir una visió molt més àmplia de les necessitats que poden presentar diferents col·lectius.
Què estudia la psicopatologia?
Quan algú sent l’expressió «trastorn mental», sovint imagina casos extrems o situacions molt complexes. Tanmateix, la realitat és força diferent.
La psicopatologia no consisteix únicament a estudiar malalties. També ajuda a comprendre com funciona la ment humana i què passa quan determinats processos emocionals o cognitius deixen de funcionar de manera adequada.
Per exemple, tots podem sentir nervis abans d’un examen o tristesa després d’una mala experiència. Són emocions normals. El problema apareix quan aquestes situacions es tornen tan intenses o freqüents que afecten el benestar, les relacions personals o la capacitat de portar una vida normal.
Per això, els coneixements sobre psicopatologia són tan útils per als professionals que treballen amb persones, com ara els integradors socials. Entendre determinats comportaments permet actuar amb més empatia, evitar prejudicis i oferir un suport més adequat.
Quins són els 5 models de la psicopatologia?
Al llarg dels anys han sorgit diferents teories per explicar per què apareixen els trastorns psicològics. Cap d’elles explica per si sola tots els casos, però conjuntament ajuden a tenir una visió molt més completa.
Model biològic
Aquest model considera que alguns trastorns estan relacionats amb factors físics, com ara la genètica, el funcionament del cervell o determinades alteracions neurològiques.
Per exemple, s’ha observat que alguns problemes psicològics poden aparèixer amb més freqüència en determinades famílies, fet que suggereix una possible influència genètica.
Model psicodinàmic
És un dels enfocaments més coneguts gràcies a les teories de Freud.
Segons aquest model, moltes dificultats emocionals poden estar relacionades amb experiències passades, conflictes interns o emocions que la persona no ha processat adequadament.
Tot i que avui dia existeixen enfocaments més moderns, aquest model va tenir una gran importància en el desenvolupament de la psicologia.
Model conductual
Defensa que una gran part dels nostres comportaments s’aprenen.
Des d’aquesta perspectiva, alguns problemes psicològics es poden desenvolupar a través d’experiències negatives, aprenentatges inadequats o associacions que fem al llarg de la nostra vida.
Model cognitiu
Aquest enfocament posa el focus en els nostres pensaments.
La idea principal és que la manera com interpretem les situacions influeix directament en com ens sentim. Per exemple, dues persones poden viure la mateixa experiència i reaccionar de manera completament diferent segons els seus pensaments i les seves creences.
Model biopsicosocial
Actualment és el model més utilitzat perquè combina diferents factors.
Segons aquesta visió, els trastorns mentals no tenen una única causa. Hi influeixen, alhora, aspectes biològics, psicològics i socials.
La genètica, la personalitat, l’educació rebuda, l’entorn familiar, les experiències viscudes o les relacions socials poden influir conjuntament en la salut mental d’una persona.
Quines són les psicopatologies més comunes?
Hi ha molts tipus de trastorns psicològics, però alguns són especialment freqüents i afecten milions de persones a tot el món.
Trastorns d’ansietat
Probablement són els més coneguts.
L’ansietat forma part de la vida i tots l’hem experimentada alguna vegada. Tanmateix, quan apareix de manera constant o desproporcionada, es pot convertir en un problema que afecta el benestar de la persona.
Depressió
La depressió va molt més enllà de sentir-se trist durant uns dies.
Les persones que la pateixen solen experimentar manca d’energia, pèrdua d’interès per activitats que abans gaudien i dificultats per afrontar el dia a dia.
Trastorns de la conducta alimentària
Inclouen problemes relacionats amb l’alimentació i amb la percepció de la imatge corporal.
L’anorèxia, la bulímia o el trastorn per afartament són alguns dels exemples més coneguts i acostumen a aparèixer especialment durant l’adolescència i la joventut.
Trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH)
El TDAH afecta principalment la capacitat de concentració, l’organització i el control dels impulsos.
Tot i que moltes persones l’associen únicament a la infància, també pot estar present en l’edat adulta.
Trastorns de l’espectre autista (TEA)
Els TEA formen part de les alteracions del neurodesenvolupament i afecten principalment la comunicació, la interacció social i determinats patrons de comportament.
Cada persona és diferent, per tant les característiques poden variar molt d’un cas a un altre.
La psicopatologia en la integració social
La salut mental s’ha convertit en una de les grans preocupacions de la nostra societat. Cada vegada hi ha més recursos, més professionals especialitzats i una consciència més gran sobre la importància de cuidar el benestar emocional.
Per això, formar-se en psicopatologia pot obrir moltes portes a les persones que volen treballar en àmbits relacionats amb la integració social, l’educació o l’acompanyament de persones en situació de vulnerabilitat.
A més d’aportar coneixements tècnics, ajuda a desenvolupar una qualitat fonamental per a qualsevol professional de l’àmbit social: la capacitat de comprendre les persones sense jutjar-les.
I aquesta és, probablement, una de les habilitats més valuoses que pots adquirir per al teu futur professional.
